Cultura divendres, 21 de Agost de 2015

Centenari dels Jocs Florals de Torà


Autor: Ramon Torné i Albets*

Es van celebrar per la festa major del 1915. La flor natural la va guanyar en Josep Mª Girona. Entre els guanyadors de les altres categories hi havia grans figures de la literatura catalana, com Ventura Gassol, Clementina Arderiu i Carles Riba

La Reyna dels Jòchs Florals de Torà i la seva Cort d'amor
La Reyna dels Jòchs Florals de Torà i la seva Cort d'amor Foto: Feminal

Ara fa just cent anys que es varen celebrar uns Jocs Florals a la nostra vila. Fou durant la Festa Major de 1915 i pel que sembla tingueren molt d’èxit. Van ser organitzats pel centre 'Joventut Toranesa' i l’acte de lliurament de premis tingué lloc al 'Teatre Sala Canuto', situat als baixos del Convent de Sant Antoni. No disposem del programa d’actes ni dels textos de les poesies i escrits presentats i premiats. Les fonts orals consultades asseguren que varen ser molt lluïts i se’n va parlar molt de temps.

Varen tenir un gran ressò a les pàgines de 'La Vanguardia' (l’únic mitjà de premsa escrita en el que hem trobat informació, junt amb la revista 'Feminal' que va publicar la fotografia que acompanya aquest escrit), que va anar donant noticies de l’esdeveniment a partir del 7 d’agost amb la publicació de la convocatòria dels Jocs, les bases, els premis i els membres del jurat; el dia 15 anunciava que s’havien ofert dos premis més, un que donava el Sr. Bisbe de Solsona a la millor poesia en lloança de la Mare de Déu de l’Aguda i l’altre el diputat provincial Sr. Ramon Riu per un treball en prosa.

El dia 28 deia que s’havien rebut 168 composicions per participar ( una gran quantitat, creiem, atès que en aquell temps no hi havia els mitjans de comunicació actuals i Torà no era una ciutat important), i donava els noms de les poesies i els escrits en prosa premiats.

L’edició del 31 d’agost ja anticipava el nom del possible guanyador i de la reina de la festa i, finalment, el dia 7 de setembre publicava la crònica dels Jocs amb el nom dels guanyadors i de les dames d’honor que acompanyaven a la reina. A la imatge, d'esquerra a dreta, Rosalia Salat, Gertrudis Vilaniu (ambdues nebodes de cal Solà, de la plaça del Pati), Mercè Soler, Paquita Soler (cal Metge Soler, plaça del Vall), Ramona Bagá ( cal Guatlles), Pepita Maluquer ( cal Maluquer) i Maria Solé ( cal Solé, plaça de la Creu).

Jocs Florals de Tora Veredicte


La flor natural la va guanyar en Josep Mª Girona. Entre els guanyadors de les altres categories hi havia grans figures de la literatura catalana, com Ventura Gassol, Clementina Arderiu, Carles Riba, i altres.

Premi I.—Flor natural. Composició núm.35 Esparces de l'Amor perduda. —Accéssit I. núm. 42, Exode. Lema: Camina, caminarás.—Accéssit II, núm. 33. Del cor al cor. Lema: Fervoroses.
Premi II. — Núm. 143. Cabellera vellutada. — Accéssit I, núm. 14. La Herba. Lema:Aranesa.
Premi III. — Núm. 123. Corrandes a una veina. — Accéssit I, núm. 43. A les noies de Torá. Lema: Em vull casar.
Premi IV. — Núm. 154. Olímpica X de Pindar. — Accéssit I, núm. 125. Bal·lada Polonesa. Lema: Filial.
Premi V. — Núm. 97. Fa vent. — AccéssitI, núm. 20. A una Verge de Tebaida.
Premi VI. — Núm. 24. Estudi històric, topogràfic agrícola, social i folklóric de Tora. Lema; Nescire quid antea quam natus sis accideret, id est semper esse puerum (Cicero). —Accéssit I, núm. 92. De de histórica. Lema Niçaga l·lustre (Gabriel Castellà, Igualada).
Premi VII. — Núm. 117. A une ulls negres —Accéssit I, núm. 163. Triptic. Lema: D'un v poema.
Premi VIII. — Núm. 39. L'oda de la Patria. Lema: Deixondiment.
Premi IX.—Núm. 84. A ]a Verge de l'Aguda. Lema: O pelegrins! — Accéssit I, núm. 55. Versos a la Verge de I'Aguda. Lema: Poble sens gatró, vaixell sens timó.
Premi X. — Núm. 79. El progrés deis pobles, es incompatible atmb la inmoralitat i la incultura dels ciutadans. Lema: Redemptiotua ex te.
Premi XI. — Núm. 58. Prefigurant Lema:Qui sab?

Una mostra de la importància d’aquests Jocs Florals queda pal·lesa en la composició del jurat qualificador; tant el president,Luis Bertrán i Pijoan, com els tres vocals eren reconeguts poetes, escriptors i periodistes, Joan Puig i Ferreter, Joaquím Folguera i Josep V. Foix, un dels més grans poetes que ha tingut Catalunya.

Com a secretari va actuar en Marti Esteve , fill de Torà, periodista, escriptor, polític i més endavant Conseller de Finances de la Generalitat, que aleshores tenia només vint anys. Gràcies a les seves gestions i a l’amistat amb algun membre del jurat, van ser uns Jocs molt rellevants. Creiem que va ser ell l’artífex i dinamitzador dels Jocs Florals de Torà.

Els primers Jocs Florals moderns se celebraren a Barcelona el 1859 i foren el símbol i punt de partida de la Renaixença, que va revifar l’ús del català entre els nostres escriptors i poetes. A les comarques de Lleida els primers Jocs es feren a Lleida capital e 1895 i no fou fins el 1912 que Agramunt, Balaguer i Borges Blanques convocaren Jocs Florals ; per tant, podem dir que Torà va ser la cuarta població de les terres de Ponent que va organitzar uns Jocs Florals.

*Publicat al llibret de la Festa Major de l'Ajuntament de Torà 2015



Etiquetes: jocs florals torà
Compartit per viladetora.net

Ho vols compartir?