Flora dimarts 23 octubre 2018

Safrà (Crocus sativus)

Autor: editor

Planta herbàcia de fulla perenne, de fulles allargades amb un nervi al mig de color més clar que la resta. Té un bulb de la mida d'una avellana i treu una flor en forma d'embut, dividida en sis lòbuls de color violeta i amb tres estigmes vermells coberts de pol·len groc

Cultiu de safrà en un hort Foto: Ramon Sunyer

Parts útils: Les flors es tallen senceres i a continuació es treuen els pistils tibant (esbrinar).

La llum i la humitat espatllen el safrà, per la qual cosa el condiment s'ha de guardar en un lloc opac i sec, per exemple en una capsa de metall o de fusta en un armari, mai a la nevera, on la humitat el faria malbé, ni en pots de vidre o transparents

Recomanada per
Als llibres medievals es parla del safrà com a bo per al cor i la circulació. En canvi, avui dia l'ús mèdic o farmacèutic que té està relacionat amb la composició d'alguns col·liris i líquids oftalmològics.

Usos culinaris
El safrà s'utilitza sobretot a la gastronomia, afegint-se en petites dosis com a condiment i colorant. A la cuina catalana medieval ja era una de les espècies més populars.

Des d'aleshores s'utilitza com a condiment habitual de les picades i per a donar color a plats salats; típicament als arrossos i paelles, pastes tradicionals i guisats; com a preparacions dolces; en especial cremes i diverses postres

Recol·lecció
L'època de recol·lecció varia però sol estar entre setembre i novembre. La flor apareix a l'alba i a mesura que transcorre el dia la flor es marceix.

Localització
De conreu. Necessita un clima mediterrani amb estius secs, primavera moderadament plujosa i algunes pluges abans de la collita. Actualment el safrà és una planta estèril que es reprodueix a través dels bulbs. Es planta a l'estiu, per multiplicació de bulbs fills que neixen a la base del bulb mare.

Fam. Iridàcies.