Flora dimarts, 2 de Agost de 2011

Marialluïsa (Lippia triphylla)

Autor: editor

Arbust de fulles lanceolades, rugoses, senceres, agrupades en número de 3 o 4 a cada nus. Si es refreguen amb les mans desprenen una olor molt forta a llimó. Flors numeroses, petites de color lila, en panícula gran.

Marialluísa

Part í¹tils: Fulles i flors.

Recomanada per

Carminatiu: Molt útil per a expulsar els gasos de l'aparell digestiu, evitant les flatulències i l'aerofàgia.

Estomacal: Per a facilitar la digestió o en estómacs dèbils o nerviosos, exerceix una funció tonificant, digestiva i tranquil·litzant.

Antirreumàtica: Pel seu contingut en cineol, resulta adequada en el tractament de malalties reumàtiques.

Mal alè: Quan es té la tendència a tenir halitosi (mal alè) resulta molt útil realitzar rentades amb la infusió d'una cullerada de fulles i flors seques.

Aparell respiratori: La infusió d'una cullerada de fulles i flors seques resulta beneficiosa per a les afeccions de l'aparell respiratori, especialment per a expulsar les mucositats, per la qual cosa exerceix una funció expectorant. D'igual manera el mateix preparat resulta adequat per a combatre la tos.

Relaxant: Resulta molt adequada la infusió de herba marialluïsa per a relaxar i tonificar els nervis. Aquesta mateixa infusió es pot afegir a l'aigua del bany per a aconseguir l'efecte tranquil·litzant mencionat.

Usos culinaris
La Marialluïsa s'utilitza en la cuina com a planta aromàtica, per a donar sabor a molts plats: peixos, pollastre, amanides , pastissos, etc. També entra a formar part en la combinació de còctels, xarrupets, o begudes fredes perquè hi aporta un toc molt exòtic.

Recol·lecció
Floreix a l'estiu. Es recullen les fulles abans de florir la planta i s'assequen a l'ombra.

Localització
No és planta espontània, però si molt cultivada com a planta medicinal i ornamental a molts horts i jardins.

Fam. Verbenàcies.