Dent de lleó (Taraxuacum officinale)

Herba perenne, acaule; rizoma carnós simple i ramificat. Si se li fa una incisió segrega un làtex blanc i amarg. Les fulles dentades o lobulades surten totes de la base i formen una roseta; peduncles radicals fistulats rogencs, llanosos, que sostenen un capí­tol de flors grogues; el fruit és un aqueni provist d'un plomall blanc.

El Dent de lleó, la flor és composta (en forma de Margarida) i d'un color groc daurat

Parts í¹tils: arrel, fulles, suc.

Recomanada per

• Estrenyiment: decocció, es posen 60gr. de l'arrel en 1 litre d'aigua bullint. Es cola s'endolceix a discreció. El lí­quid obtingut s'ha de prendre en un parell de dies.


• Hepatitis: cocció: es bullen 150gr. de dent de lleó, 50gr. de regalèssia i 30gr. d'arrels de gram en 3 litres d'aigua durant més d'una hora. Es prenen dos tasses al dia a mig mati i a mitja tarda.


• Nefritis: infusió, es posen 15gr. d'arrel i fulles seques en 350gr. d'aigua bullint. Es deixa reposar 25 minuts abans de colar. Es pren tres tasses al dia, que no sigui a prop de les hores de menjar.

Dent de lleó
Autor: Dominicus Malleotus

Dent de lleó en madurar forma un papus, amb aspecte sedós, recobert d'una esfera de plomalls. Les llavors es dispersen amb el vent que les escampa per tot arreu.