Patrimoni dissabte, 24 de Gener de 2015

La farinera d'Ivorra

Autor: somsegarra

Va tenir diferents utilitats al llarg del temps, primer va ser fàbrica de farina, després fàbrica de ciment, guix i calç, ceràmica i també es va dedicar a l'extracció de carbó

Detalls de la producció els anys 60 Foto: Joan Grau I Mauri

La Farinera és el nom popular que rep l’edifici situat en una finca del poble d'Ivorra, al costat de la carretera LV- 3003, de Torà i St. Ramon, a 1,1 km abans del trencall que mena a la població. La finca, anomenada Tossal Gros, el 1960 tenia una extensió d'unes 13 Ha. Incloïa la pedrera, els forns i els edificis Industrials i residencials. Quedava partida per la carretera de Torà a Sant Ramon. Actualment, el nou traçat de la carretera també la creua i passa arran d’un antic moli hidràulic.

La construcció

L’edifici va ser construït per Antoni de Nulx i d'Espona (IV baró de Perpinyà) en terrenys de la seva família amb l'objectiu de fer farina, en substitució de tres petits molins hidràulics dels qual eren propietaris, el molí Gros, el de la Farinera i el de Tarruella.

L'edifici originari de 1882, orientat al sud, és de planta rectangular amb coberta a dues aigües, estructurat amb soterrani, planta baixa, pràcticament invisibles a causa de la vegetació, primer pis i golfes, realitzats amb paredat i arrebossat superior. Les finestres estàn realitzades amb maó, així com la xemeneia del forn situada a l'angle nord-oest de la façana. Els soterranis i la planta baixa s'utilitzaven en el procés industrial, mentre que el primer pis era utilitzat com habitatge pels treballadors.

Un segon edifici visible actualment i col·locat perpendicularment a l'originari, a causa de la reconversió cap a altres activitats industrials, presenta el mateix sistema constructiu i fou utilitzat com a magatzem.

L'energia necessària per moure les màquines provenia de dos motors, un d’hidràulic i un altre de vapor

Evolució

L’any 1905, a més de farlna, ja es produïa guix, calç, ciment i ceràmica

L’any 1959, la van comprar tres socis d'una una societat anomenada IBOLAND, i passà a fabricar només ciment natural amb el nom comercial de CEMENTOS BLG. A partir de 1960, un dels socis va començar a fer gestions per adquirir les accions dels altres socis, fins que l'any 1964 n'aconseguí la totalitat. L'empresa passà a anomenar-se CEMENTOS GRAU.

A partir de 1966, la forta competència en el sector del ciment obliga a baixar preus. Després d'un l'alentiment temporal en la indústria de la construcció l'any 1967, el 1968 l'empresa es va veure obligada a fer suspensió de pagaments i s'autoritzà el tancament de la fàbrica amb l’acomiadadament do tots els treballadors.

L'any 1969 l'empresa ROCA, CEMENTOS YESOS Y CALES de Molins de Rei va comprar la fàbrica i, després de fer algunes reformes, va tornar a fabricar ciment durant uns anys amb el nom comercial de CEMENTOS ROCA.

L'any 1965 CEMENTOS MALLAND va construir a Castellfollit de Riubregós una moderna fàbrica de ciment, encara en actiu, L'any 1988 l'empresa Cementos Malland, que ja havia adquirit altres fàbriques de ciment natural de la comarca, va comprar la Farinera, ja inactiva, per explotar-ne la pedrera per a la producció de ciment natural en la nova planta. Tol i que les poblacions d'Ivorra i de Castellfollit de Riubregós estan allunyades per carretera, la fàbrica Malland i la pedrera de la Farinera són a poca distància per pistes que les comuniquen.

El dia 6 de setemhre de 1986, el torrent que passa per la finca es va desbordar quan la fabrica ja feia uns anys que era tancada i la va Inundar. Els voltants de la fàbrica es van omplir de sediments, contribuint a què la vegetació s'anés apoderant dels voltants de l'edifici i al seu deteriorament. La riuada també es va endur el pont que hi havla sobre l'antiga carretera.