Patrimoni dimecres, 22 de Juliol de 2020

Enretiren el revestiment exterior de la Torre d’Ivorra

Autor: somsegarra

El morter de guix utilitzat en el revestiment realitzat en les actuacions del 2014 no s’ha adherit bé als murs i provoca despreniments

Enretiren el revestiment exterior de la Torre d’Ivorra Foto: Ramon Sunyer

L’ajuntament d’Ivorra ha començat els treballs per retirar la capa de morter de guix amb que es va recobrir la torre en les obres de rehabilitació que es va dur a terme ara fa sis anys a la torre medieval. En els darrers anys els despreniments que s’originen des de la cúpula de la Torre són constants, prova que el guix utilitzat en la rehabilitació no s’ha adherit bé als murs.

El desmuntatge va iniciar-se el passat dijous 10 de juliol i es complementa amb la instal·lació d’una gran corona metàl·lica que cobrirà la part més elevada de la Torre, per evitar més despreniments durant la retirada del guix. El problema es deu a les deficiències del morter de guix utilitzat en la restauració, què segons l’arquitecte especialitzat Joan Albert Adell ‘ja no funciona’.

Es preveu que els treballs es desenvolupin al llarg d’un mes i tenen un cost de 42.000€ que assumeix inicialment el propi consistori, a l’espera de que es depurin responsabilitats dels treballs fets al 2014. L’Ajuntament ha encarregat un peritatge per determinar quins errors s’han produït i està a l’espera de les anàlisis del material de l’obra per part de tècnics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Quan s’acabi aquesta actuació d’emergència, se’n plantejarà la recuperació, pressupostada en uns 180.000 euros.

La Torre d'Ivorra amb els seus 20 m d'alçada és l'única resta visible de l'antic castell medieval, bastit cap a l'any 1000, i està declarada bé cultural d'interès nacional

Un nyap de 500.000 euros

L’any 2011 el Ministeri de Foment va incloure la restauració de la torre d'Ivorra dins els projectes de l’1,5% Cultural i va concedir 400.000 dels prop de 530.000 euros que va costar l’obra, la resta la va aportar la Generalitat. Antoni Martí, un arquitecte experimentat en la conservació del patrimoni, va guanyar el contracte i va optar per un mètode inusual, el morter de guix tradicional, per recobrir la torre. Martí va escollir el guix perquè és un material abundant a la vall del Llobregós, d’ús freqüent a la regió fins a principi del segle XX i que durant les guerres carlistes ja es va utilitzar per bastir l’estructura.

Les tasques de reforma van finalitzar el 2015 però el mirador només va estar obert un any ‘fins que van començar a caure pedres’. Aquesta restauració ja va causar polèmica pel canvi radical que va suposar visualment donat que de la columna de pedra descoberta es va passar a un cilindre uniforme i gris.