Disculpeu les molèsties, ens estan assassinant!

Arribem a un nou 25N amb 31 feminicidis als Països Catalans

El llenguatge juga un paper clau en l’imaginari col·lectiu, en la representació de rols socials. A les portes del 25N, tot són presses per recopilar xifres, per inventar el millor titular, etc. però el fet que no es parli d’assassinats sinó de morts, contribueix a perpetuar la idea que és quelcom que sempre ha passat. La mort és inevitable; els assassinats no ho són.

En aquest context, arribem a un nou 25N amb 31 feminicidis als Països Catalans, 31 assassinats de dones per part d’homes, pel simple fet de ser dones. Són assassinats motivats per l’odi, el menyspreu o el sentit de possessió cap a les dones. I tots, afavorits per una estructura social i una ideologia política: el patriarcat.

Vivim en una societat adormida i alienada que permet que es mati a 1 dona cada 11 dies. Que permet que es normalitzi i es convisqui amb el masclisme com si fos natural: 1 de cada 4 catalanes ha patit violència masclista. En aquesta societat patriarcal, les formes de violència són moltes i molt diverses. Desgraciadament, els assassinats són la punta de l’iceberg de les agressions visibles, juntament amb d’altres tan explícites com les violacions, els abusos sexuals, els insults o la humiliació. No podem obviar però, aquelles formes de violència més subtils que s’amaguen darrera la publicitat, l’humor, el llenguatge o els micromasclismes. Violències que són la base de la societat masclista en la que vivim i que la legitimen.
Una cosa és clara: el masclisme mata i ja n’hi ha prou de només lamentar-ne les conseqüències. Per això, la denúncia de tota forma de violència ha de regir el nostre dia a dia. El silenci ens fa còmplices de qualsevol agressió, també de les subtils.

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!

Arribem a un nou 25N amb 31 feminicidis als Països Catalans
Foto: La Segarrenca