NOTÍCIES
ÀLBUMS DE FOTOS
ALTRES
Agricultura
dimecres 9 novembre 2016

La Segarra, terra de safrà

<< Tornar    Autor: somsegarra      Guardar com a PDF      versio per imprimir     enviar a un amic     
Cervera va ser un dels principals mercats del safrà de Catalunya entre els segles xiv i xv, juntament amb Vilafranca del Penedès, Igualada, Santa Coloma de Queralt, Tàrrega i Balaguer
 
Cultiu en calaix en un hort - Torà Autor: Ramon Sunyer

Cliqueu a les imatges per ampliar-les La rosa del safrà - Torà
La rosa del safrà - Torà
Autor: Ramon Sunyer
collita de safrà - Sant Guim de Freixenet
collita de safrà - Sant Guim de Freixenet
Autor: Daniel Espejo
collita de safrà - Sant Guim de Freixenet
collita de safrà - Sant Guim de Freixenet
Autor: Daniel Espejo
Flor de safrà blanca - Torà
Flor de safrà blanca - Torà
Autor: Ramon Sunyer
Safrà tendre, reduirà el seu pes 2/3 parts un cop sec - Torà
Safrà tendre, reduirà el seu pes 2/3 parts un cop sec - Torà
Autor: Ramon Sunyer
Esbrinant safrà - Torà
Esbrinant safrà - Torà
Autor: Ramon Sunyer
Flors de safrà esbrinades - Torà
Flors de safrà esbrinades - Torà
Autor: Ramon Sunyer
El safrà o safranera, originari de Creta, és una herba de la família de les iriàcides de 10 a 30 centímetres d’alçada, que creix a partir d’un bulb o ceba. La flor, anomenada flor de l'amor, té els pètals de color violat, amb tres estigmes llargs d’un color escarlata i els estams de color groc. La planta floreix a la tardor, des de mitjan octubre fins a mitjan novembre. Necessita un acurat cultiu, plantat a rengs, i requereix mà d'obra intensiva només el temps de la floració, quan es cull i s'esbrina, operació d’arrencar els estigmes de les flors, manualment i, això, n'encareix molt els costos. Aquesta flor no es pot collir a qualsevol hora del dia, tradicionalment, havia de fer-se abans de sortir el sol i plegar com a màxim, dues hores després, perquè amb l’escalfor del sol la flor es tancava i llavors resultava pesat i difícil extreure’n els brins de safrà. Els brins s’han de torrar cada dia sense deixar-los pansir. Durant el procés de dessecació, el safrà perd quatre cinquenes parts del pes original i, per aquesta raó, es necessiten entre 100.000 i 200.000 flors per obtenir un quilogram d’espècia. Així no és d’estranyar que el preu sigui d’uns 5.000 euros per kilo pel cap baix.

L’esplendor del safrà a Catalunya

Durant els segles XIV i XV, el consum d’aquesta espècia es va estendre i posar de moda per tot Europa i com a conseqüència va provocar l’expansió del cultiu safraner per l’Occident cristià. Catalunya es va convertir en el principal productor i la zona de ponent, on s’inclou la Segarra, en concentrava la producció més important. Així, a la primera meitat del segle XV, el safrà català va assolir un protagonisme indiscutible a Europa i va conquerir els principals mercats d’aquest producte que, en aquells moments, es trobaven en les pròsperes ciutats alemanyes. El safrà no s'utilitzava només com a espècia en el condiment dels aliments, sobretot fou un producte conreat amb finalitats industrials ja que s'usa en el tint dels teixits .

Cal destacar l’interès de les autoritats del Principat pel control del circuit safraner. El Govern en regulava la producció i elaboració, la comercialització del producte, el compliment de les normes establertes i la reorganització de la fiscalitat que en gravava l’exportació i s’encarregava de determinar on i quan es podia vendre safrà

A meitats del segle XV es va confeccionar una llista restringida de fires i mercats on s’incloïa Cervera, Tarroja, Torà, Sanaüja i Guissona. El funcionament dels mercats era regulat pel govern municipal que determinava on i quan s’havia de vendre el safrà. A Cervera, per exemple, es venia a la plaça Major, més concretament a la Safraneria, situada a la porta de l’església. Però el gran centre va ser Santa Coloma de Queralt on, durant tot l’any, al mercat setmanal dels dilluns hi havia oficialment a la Plaça de l’Església cinc taules destinades a la compra-venda del safrà; a part dels comerciants que pel seu compte es dedicaven al comerç, sobretot per part dels jueus. Pel que fa els horaris de funcionament dels mercats estava prohibit comprar i vendre safrà si no era amb llum de dia. 

Aquesta puixança, però, es va veure estroncada per l’esclat de la Guerra Civil catalana (1462-1472), la qual va provocar un desplaçament dels centres de comerç safraner cap a l’Aragó i València. Després de la guerra, el Principat va intentar recuperar el lideratge que havia tingut anys enrere, però el safrà aragonès, ja havia pres el relleu a la producció catalana. El conreu va anar desapareixent, perquè per als venedors era més rendible el comerç de safrà de Terol, on tenien el control dels principals centres de producció, que no pas cultivar-lo aquí.

Amb tot, a final del segle XIX i fins als anys 20 del segle passat, a Santa Coloma de Queralt encara hi havia un mercat important. I a la veïna Rocafort de Queralt, molts comercialitzadors que l'exportaven a Amèrica.

Recuperació del cultiu

Des de principis de la dècada de 2010 el safrà es torna a conrear a Catalunya, en concret a la Conca de Barberà i zona de la Baixa Segarra, on un grup de pagesos el cultiven en producció ecològica obtenint un safrà de primera qualitat, també a les Garrigues, on uns vint-i-cinc productors de diversos pobles d'aquesta comarca n'han recuperat el conreu i han creat la marca Safrà de les Garrigues. Pel que fa a la Segarra Santa Coloma de Queralt torna a impulsar-ne el cultiu amb l’edició de la fira Som Terra de Safrà i també s’observen petits cultius a Sant Guim de Freixenet ( Sant Domí i les masies de Melió), Sanaüja i a Els Plans de Sió, amb la implantació de l’empresa Safrà la Segarra


Vols valorar-la?
Puntuació 5/5 (1 Vot)

Vols compartir-ho?

   
amunt  Home  ·  © somsegarra.cat ·   La Segarra Infinita (Catalonia) ·  Avís de cookies ·   Avís legal
    Facebook ·  Twitter ·  Google
    Realització: cdnet
Llicència de Creative Commons
Versió final 2.0 maig-2013
pàgina executada en 0.17s