Cultura divendres 8 març 2013

Els Prats de Rei presenta un estudi que demostra la seva importància a l'època romana


Autor: Ramon Sunyer

Atorga al 'Municipium Sigarrensis' el lloc que li correspon en el mapa de l’Imperi Romà

Plaça Major Autor: Jordi ferrer

Els Prats de Rei acull aquest dissabte la presentació del llibre L’ager del Municipium Sigarrensis, de Natàlia Salazar Ortiz, guanyador del premi Memorial Josep Barberà 2012. Els fruits de la investigació que recull el llibre permeten atorgar al Municipium Sigarrensis el lloc que li correspon en el mapa de l’Imperi Romà, per tal com en el seu ager 'trobem la manifestació arqueològica de grans processos de transformació històrica de les societats antigues com ara la transhumància, la romanització i la cristianització' destaca Salazar. Aquest estudi és un assaig d’aproximació a l’ager d’aquest municipi a partir de la proposta, per primer cop, de l’evolució diacrònica del poblament entorn a l’articulació d’una xarxa viària els origens de la qual es remunten a la Prehistòria i que, consoliden els seus patrons al llarg de l’Antiguitat.

Descoberta casual de la muralla romana

Prats de Rei va descobrir l’any passat l'antiga muralla romana que envoltava la ciutat arran d'unes obres a la xarxa de clavegueram. Fins llavors es coneixia l'existència del municipi romà 'Sigarra', gràcies a les làpides romanes que es conserven a l'atri de l'església parroquial. Pere Tardà, responsable de l'empresa Cat Patrimoni que fa les tasques d'excavació arqueològica, explica que 'fa 40 anys que se sap que Prats de Rei conté restes arqueològiques importants, degut a unes excavacions fetes els anys setanta, però des de llavors pràcticament no s'havia fet res més'.

Les obres de l’any passat han permès localitzar una part de la muralla d'època romana que es troba en contacte directe amb unes estructures de l'època ibèrica. Fins ara es creia que Prats de Rei era un nucli de població sense muralla i aquesta troballa 'vol dir que es delimita un espai interior i un exterior i significa que l'interior estava totalment urbanitzat amb els elements habituals d'una ciutat romana', ha explicat Tardà

Contemporània de Iesso i Aeso

El director de la intervenció arqueològica, Dídac Pàmies, ha ressaltat que amb la descoberta de la muralla es podria lligar 'la construcció de la ciutat romana dels Prats de Rei amb les de Guissona i Isona, un moment de conquesta de l'Imperi Romà cap a la Catalunya interior'. Segons Pàmies, 'tots dos municipis s'haurien fundat en el mateix moment'. D'altra banda, el conservador del Museu Municipal Josep Castellà i Real, Jordi Segura, destaca que la muralla 'confirma de forma segura que Prats de Rei era un municipi romà amb certa importància perquè tenia un clos emmurallat'.

Els arqueòlegs que controlaven les obres del clavegueram van trobar també restes d'altres èpoques com ara estructures ibèriques o ceràmica del segle II aC. Pel que fa a les ceràmiques, Tardà ha explicat que es tracta de 'vasos de campanya fets de ceràmica importada del Sud d'Itàlia que conviuen amb el món Iber i els primers moments de la romanització a Catalunya'. Segons Tardà, són peces de luxe que 'són molt interessants perquè signifiquen que hi havia comerç a tot el Mediterrani'.

Natalia Salazar Ortiz

Nascuda a Saint-Cyr-l’École, el 1972, és llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona, postgraduada en Sistemes d’Informació Geogràfica (Universitat Oberta de Catalunya) i ha cursat el màster oficial interuniversitari en Arqueologia Clàssica (Universitat Rovira i Virgili - Institut Català d’Arqueologia Clàssica - Universitat Autònoma de Barcelona). La seva consolidada trajectòria professional en el camp de l’Arqueologia i la Història inclou nombroses direccions d’excavacions arqueològiques arreu de Catalunya i la realització i gestió de diversos projectes en l’àmbit del patrimoni històric i arqueològic, havent-ne publicat gran part dels resultats obtinguts en monografies, articles, ponències i comunicacions. Ha participat també en projectes arqueològics internacionals a jaciments com Pompeia (Itàlia) o el Mur d’Adrià (Regne Unit).

Actualment, i en paral·lel a la seva activitat professional, realitza la seva recerca com a investigadora predoctoral en Arqueologia del Territori i del Paisatge del Món Antic a la Universitat Rovira i Virgili, amb un projecte que té com a objectiu central l’anàlisi de l’origen, l’estructuració i l’evolució del territori que depenia del municipi romà de Sigarra (Els Prats de Rei, Alta Segarra).

L’ager del Municipium Sigarrensis: poblament i xarxa viària entre la Prehistoria i l’Antiguitat tardana és el seu treball de final del Màster oficial interuniversitari en Arqueologia clàssica (Universitat Rovira i Virgili, Universitat Autònoma de Barcelona i ICAC). L’autora va guanyar amb aquest treball, el premi Memorial Josep Barberà 2012, que promou la Societat Catalana d’Arqueologia (SCA).
Comprar el llibre

Detall de la part de muralla romana  descoberta per les obres - Els Prats de Rei
Detall de la part de muralla romana descoberta per les obres
Autor: juntament dels Prats de Rei
Les obres han permès descobrir peces ceràmiques de diferents èpoques - Els Prats de Rei
Les obres han permès descobrir peces ceràmiques de diferents èpoques
Autor: juntament dels Prats de Rei
Natàlia Salazar amb el llibre -
Natàlia Salazar amb el llibre
Làpida de Caius Vibius Lupercus va tenir el càrrec de magistrat del municipi de Sigarra - Els Prats de Rei
Làpida de Caius Vibius Lupercus va tenir el càrrec de magistrat del municipi de Sigarra
Autor: Lola Lucas


Etiquetes: arqueologia època romana sigarra

Ho vols compartir?