Patrimoni dimarts 16 juliol 2013

Comença la campanya arqueològica a l’oppidum ibèric dels Prats de Rei


Autor: somsegarra

L’excavació arqueològica, que durarà fins a final d'agost, està dirigida per l’arqueòloga Natalia Salazar Ortiz

Excavacions de l'oppidum ibèric Autor: Natalia Salazar

La Universitat de Lleida i l’Ajuntament dels Prats de Rei (Anoia) han engegat aquest dilluns una primera campanya arqueològica per excavar les importants restes de l’oppidum ibèric aparegudes recentment durant les últimes obres d’urbanització del nucli antic de la vila. Unes obres d'excavació al subsòl van posar al descobert fa pocs mesos un tram de muralla ibèrica i el fossat, que segons els primers indicis es podria datar entre els segles VI-V a.C.

La campanya arqueològica ha obtingut el suport econòmic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona i comptarà amb la participació d’estudiants d’arqueologia de tota Espanya i Europa que hi treballaran des de mitjans de juliol fins a finals d’agost. L’excavació arqueològica està dirigida per l’arqueòloga Natalia Salazar Ortiz, qui està realitzant la seva tesi doctoral sobre el Municipium Sigarrensis sota la co-direcció de les Professores Núria Rafel i Fontanals (UDL) i Eva Subías Pascual (URV).

El primer estudi que l’arqueòloga ha portat a terme sobre Sigarra va ser guardonat l’any passat amb el Premi d’Arqueologia Josep Barberà 2012 atorgat per la Societat Catalana d’Arqueologia.

Una muralla excepcional

Segons Salazar, el poblat íber havia de ser un indret important a nivell estratègic. 'La muralla localitzada conté unes defenses espectaculars i, per tant, havia de ser un lloc ben parapetat i amb una gran importància defensiva i de control del territori'. Segons ella, les dimensions del poblat 'potser no eren molt grans però l'estructura de la muralla ens porta a pensar que era un lloc bàsic per controlar tota la zona de la Segarra'.

El tram de muralla localitzat té sis metres de longitud, entre 3 i 5 metres d'amplada i 3,6 metres d'alçada, i es troba ubicat davant de l'església de la Mare de Déu del Portal. Segons Salazar, es tracta d'una estructura defensiva que marca un fossat que té forma de ve baixa. L'arqueòloga ha explicat que a Catalunya hi ha 'molts pocs exemples excavats de muralles d'aquestes característiques, tant pel que fa a la seva antiguitat com per la tipologia'.

A banda, a la zona del fossat s'han localitzat restes de ceràmica grega dels segles V i VI a.C que han ajudat a datar la muralla. Salazar ha explicat que al llarg de l'excavació esperen localitzar més restes de ceràmiques, ja que 'els habitants de la ciutadella ibèrica feien servir el fossat com a abocador i hi llançaven tot allò que ja no feien servir'.

Fragment de la muralla de l’oppidum ibèric -
Fragment de la muralla de l’oppidum ibèric
Autor: Natalia Salazar


Etiquetes: salvemsikarra arqueologia oppidum ibèric municipum sigarrensis



Ho vols compartir?