NOTÍCIES
ÀLBUMS DE FOTOS
ALTRES
Patrimoni
divendres 30 agost 2013 Els Prats de Rei

Sikarra al descobert

<< Tornar    Autor: somsegarra      Guardar com a PDF      versio per imprimir     enviar a un amic     
L'excavació realitzada al poblat íber de Prats de Rei ha demostrat que el nucli de Sikarra comercialitzava amb els grecs a través d'Empúries i que dominava la Catalunya interior 700 anys aC
 
Cliqueu a les imatges per ampliar-les Restes romanes - Els Prats de Rei
Restes romanes - Els Prats de Rei
Autor: Patrimoni Gencat
Vistes de la muralla descoberta a Prats de Rei que data dels segles VI i VII aC - Els Prats de Rei
Vistes de la muralla descoberta a Prats de Rei que data dels segles VI i VII aC - Els Prats de Rei
Autor: Mar Martí
Vista de la muralla íbera - Els Prats de Rei
Vista de la muralla íbera - Els Prats de Rei
El jaciment d'Els Prats de Rei ha donat resultats inesperats als arqueòlegs que treballen des de fa un mes i mig i que culminaran aquest divendres. Segons ha explicat a l'ACN la directora de l'excavació, Natalia Salazar, 'estem molt sorpresos perquè el poblat ibèric ha resultat ser de molta entitat arquitectònica, amb un potencial econòmic molt important'. L'excavació es va iniciar arran del descobriment d'una muralla i un fossat que daten del segle VI-VII aC i que, segons Salazar, ha permès demostrar que 'l'oppidum ibèric d'Els Prats de Rei era un centre rector del territori molt important a la Catalunya interior'. A més, s'ha trobat un conjunt de ceràmica grega de 'primera qualitat'.

L'arqueòloga directora de les excavacions Natàlia Salazar es va mostrar molt satisfeta amb els treballs, ja que 'hem assolit els objectius que ens havíem marcat d'esgotar tota l'estratigrafia'. Pel que fa als resultats de l'excavació, Salazar va ressaltar que el poblat ibèric que hi ha al subsòl de Prats de Rei i que correspondria al conegut com Sikarra 'ha resultat ser una estructura de molta entitat arquitectònica, amb un potencial econòmic molt important' . Segons ella, tant les restes arquitectòniques com les ceràmiques que s'han localitzat al jaciment reforcen aquest argument.

Entre les troballes, es troben les restes d'una muralla ibèrica que data dels segles VI-VII aC, 'una de les poques muralles més antigues que coneixem a Catalunya d'època ibèrica antiga', ha constatat l'arqueòloga. A més, al fossat de la muralla s'ha localitzat una gran quantitat de material ceràmic que ha permès saber que 'la gent que vivia al poblat comerciava amb els grecs via Empúries'. Segons Salazar, es tracta de ceràmica grega de 'primeríssima qualitat' que havia estat elaborada en tallers d'Atenes. Per això, ha constatat l'arqueòloga, es pot afirmar que 'la gent que vivia aquí comerciava amb els grecs de manera fluida i hi havia una elit que comprava aquests productes i els usava com vaixella de luxe'.

Encara que els estudis posteriors a l'excavació determinaran exactament la importància del conjunt ceràmic descobert, Salazar va explicar que la primera hipòtesi apunta que aquestes restes, de 2.600 anys d'antiguitat, constituirien un dels conjunts de ceràmica grega més importants de Catalunya, després de les trobades a Empúries, tant per la seva qualitat com per la quantitat '.

Domini de la Catalunya interior


Salazar va explicar que les restes que s'han excavat a Prats de Rei corroboren que va ser un 'oppidum ibèric molt potent, no només a nivell de les restes arquitectòniques, sinó també a nivell econòmic'. Es tractava d'un centre rector molt important que 'clarament dominava el territori de la Catalunya interior'. Segons l'arqueòloga, 'els indicis apunten que es tractaria d'un nucli important per on passava el comerç' i un 'centre rector bàsic per entendre la Catalunya interior a l'època ibèrica inicial i plena'. Salazar creu que les troballes obligaran a 'replantejar la història de l'organització política i territorial de la zona en l'època ibèrica i romana, ja que aporta novetats molt importants'.

L'arribada dels romans


La campanya d'excavació també ha tret a la llum importants troballes d'època romana. Els arqueòlegs van extreure en els primers nivells del jaciment 'informació nova i molt potent sobre la importància del lloc durant l'arribada dels romans, al voltant del segle II-I abans de Crist', va explicar Salazar. 'Quan arriben els romans, de seguida detecten que es tracta d'un poblat ibèric important i posen en marxa un programa de monumentalització del lloc'.

Entre les troballes que s'han fet, destaquen peces d'unes columnes de grans dimensions que formarien part d'una edificació d'ús públic, com un temple o edificis de representació associats a un fòrum. No obstant això, Salazar va afirmar que 'encara no podem dir amb seguretat quin tipus d'edifici es tracta'. Segons l'arqueòloga, un cop els romans decidien establir en un lloc, iniciaven un programa arquitectònic amb la construcció d'edificis d'aquestes característiques per assentar i fer visible el seu domini.

Continuïtat en les excavacions


L'equip d'arqueòlegs que treballa al jaciment de Prats de Rei té la voluntat que les excavacions tinguin continuïtat. Es tracta d'un jaciment amb 'molt potencial i de primera magnitud', ha remarcat Salazar. La peculiaritat és que el jaciment es troba sota l'actual municipi de Prats de Rei, el que dificulta poder tirar endavant excavacions. En les properes setmanes també se sabrà si l'ajuntament del municipi aconsegueix una subvenció per poder museïtzar les obres.

L’Ajuntament dels Prats de Rei i la Universitat de LLeida han promogut aquesta campanya d’excavacions en el marc de la recerca doctoral que l’arqueòloga Natalia Salazar està desenvolupant per tal de conèixer els antecedents i orígens del Municipium Sigarrensis. La intervenció ha obtingut el suport econòmic del Departament de Cultura de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona i compta amb la participació d'una trentena d’estudiants de tota Espanya i Europa que hi han treballant des de mitjans de juliol i fins a finals d’agost.

Font: ACN
Vols valorar-la?
Puntuació 5/5 (4 Vots)

Vols compartir-ho?

   
amunt  Home  ·  © somsegarra.cat ·   La Segarra Infinita (Catalonia) ·  Avís de cookies ·   Avís legal
    Facebook ·  Twitter ·  Google
    Realització: cdnet
Llicència de Creative Commons
Versió final 2.0 maig-2013
pàgina executada en 0.204s