Personatges dijous 4 juny 2015

Joan Comorera i Solé



Autor: somsegarra

Republicà catalanista, lluitador per la revolució democràtica a Espanya i per l'autogovern de Catalunya, un dels grans líders polítics catalans del segle XX i un dels fundadors del PSUC, Partit Socialista Unificat de Catalunya. (Cervera, 5 de setembre de 1894 - Penal de Burgos, 7 de maig de 1958)


Joan Comorera i Ramon Soliva a França Autor: Arxiu Joan Comorera

Va néixer a Cervera el 5 de setembre de 1894. Estudià magisteri, a Lleida, i va ser un dels principals redactors de La Lucha, diari vinculat al Bloc Republicà Autonomista. En 1917 inicia la seva activitat política, s'afilia al PSOE. A Buenos Aires, en el seu primer i llarg exili (1919-1931), el seu compromís per la llibertat i la igualtat el portà al socialisme, com a projecte i referent d'acció política. De retorn a Catalunya, després de proclamada la Segona República, s'implicà plenament des de la màxima direcció de la Unió Socialista de Catalunya en la lluita per la democràcia i el socialisme. Comorera tenia una extraordinària capacitat de treball, que posà al servei de les llibertats nacionals de Catalunya, dins d'un projecte republicà, federal, democràtic i socialista per als pobles i nacions d'Espanya.

Diputat del primer Parlament de Catalunya i conseller de la Generalitat des del primer govern Companys de gener de 1934, d'Economia i Agricultura, i va tenir un paper fonamental en la redacció de la llei de contractes de conreu. Dirigí el procés d'unificació dels partits marxistes catalans que culminà el 24 de juliol de 1936 amb la fundació del PSUC, la seva gran obra. Comorera entengué, millor que ningú, el greu perill que corria la República, i Catalunya, davant la insurrecció militar i feixista. D'aquí la seva consigna política 'guanyar la guerra per damunt de tot i abans de res'.

Perduda la guerra, des de l'exili, defensà la pervivència del PSUC com a partit nacional de la classe obrera catalana. Després del reconeixement del PSUC com a Secció Catalana de la Internacional Comunista, el juny de 1939, encapçalà el procés de bolxevització i de transformació del PSUC com el partit dels comunistes catalans, la qual cosa comportà la depuració orgànica i la desunificació política d'aquest partit. La seva defensa de la independència del PSUC i el perfil autonomista el portà a enfrontar-se al Buró Polític del PCE, la qual cosa desencadenà la crisi de 1949, que es concretà en la seva expulsió del partit, acusat de titista i de nacionalista petitburgès.

El 29 de gener de 1951 tornà clandestinament a Catalunya amb el nom de Josep Planas Valls. Des del seu domicili barceloní 'amb l'única col·laboració de la seva esposa, Rosa Santacana' edità i distribuí Treball. El juny de 1954 fou detingut per la delació del mateix PCE i, l'any 1957, fou condemnat a trenta anys de presó. Malalt de broncopneumònia, fou traslladat al penal de Burgos, on morí el 7 de maig de 1958.

El 1985 les despulles de Joan Comorera es traslladen a Barcelona i la Generalitat li ret un homenatge institucional. La tardor de 1997 es du a terme l'exposició Joan Comorera, un home clau en la política catalana, que s’exposa a Cervera i a La Pedrera de Barcelona

Joan Comorera acompanyat de militars de l'Exèrcit Popular de la República -
Joan Comorera acompanyat de militars de l'Exèrcit Popular de la República
Autor: Arxiu Joan Comorera
Judici. Asseguts, d'esquerra a dreta Ferran Canyameras, Joan Comorera i Rosa Santacana. A l'estrada, Josep Benet, advocat de Rosa Santacana -
Judici. Asseguts, d'esquerra a dreta Ferran Canyameras, Joan Comorera i Rosa Santacana. A l'estrada, Josep Benet, advocat de Rosa Santacana
Autor: Arxiu Joan Comorera
Comorera torna a casa, contraportada de Treball de 1985 -
Comorera torna a casa, contraportada de Treball de 1985
Autor: Arxiu Joan Comorera


  + info (enllaç extern)

Etiquetes: polítics república psuc cervera



Ho vols compartir?