NOTÍCIES
ÀLBUMS DE FOTOS
ALTRES
Personatges
divendres 18 desembre 2015 Maldà

Josep Iglesias i Guizard

<< Tornar    Autor: somsegarra      Guardar com a PDF      versio per imprimir     enviar a un amic     
Barcelona, 1873-1932, advocat, poeta i escriptor, conegut com el poeta de la Segarra
 
Cliqueu a les imatges per ampliar-les Josep Iglesias i Guizard -
Josep Iglesias i Guizard -
Corrandes Segarrenques (1925) de Josep Iglesias i Guizard -
Corrandes Segarrenques (1925) de Josep Iglesias i Guizard -
Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona. Casat amb la filla i pubilla de Josep Massot i Pinyol de Cal Capdevila de Maldà. Residí al poble durant més de trenta anys. Allà va entrar en contacte en el món rural de les comarques de la Segarra i de l'Urgell que li inspiraren la seva poesia.

Cultivà la poesia lírica, èpica i amorosa participant en els Jocs Florals de Lleida i Barcelona en nombroses ocasions guanyant la Flor Natural i altres premis.

Fou soci d'honor de l'Acadèmia bibliograficomariana de Lleida i obtingué la medalla d'or de l'entitat per la seva poesia religiosa. També destaca com col·leccionista de mossèn Cinto Verdaguer, de qui conservava el seu despatx a Maldà i que va ser donat pels seus hereus al museu de Vila Joana a Vallvidrera.

Autor dels llibres de poemes Segarrenques (1917), Corrandes segarrenques (1925) i Picarols i randes (1926), publicà també l’estudi Segarra i Conca de Barberà per la Mare de Déu del Tallat (1906) i estrenà diverses obres teatrals, com ara La mania d’un notari (1896) i El vistaire (1920).

Corranda XV
Diuen que'l bon Segarreta
parla poc i és molt aixut!:...
Senyor, com ha d'esplaiar-se
si fà un any que no ha plogut!ix.

CorrandaXLI
Quinze rengleres de vinya,
altres tantes d' olivers,
quinze més d' ametllers tendres,
i quinze d' arbres fruiters:
son les xeixanta rengleres
de la historia d' un pagés.

CorrandaLXVI
No és pàs bon fill de Segarra
qui en ses corrandes no atina
a cantar-ne una renglera
al plat fort de la tupina

Corranda XCVIII
Vine al sac de les olives,
que te'n vull dona una aumosta,
i després cap al molí
qu'ens cruspirem una rosta*

* rosta: troç de pà marat d'oli verge i fregit a la paella. Iglesias considerava que " La rosta si la fán a casa no es tan bona. A frec de la perola del molí, a la vora del foc i tot mirant com llagrimejen d'oli verge els "esportins", té un regust especial, que demana torna..."

Vols valorar-la?
Puntuació 4.33/5 (3 Vots)

Vols compartir-ho?

   
amunt  Home  ·  © somsegarra.cat ·   La Segarra Infinita (Catalonia) ·  Avís de cookies ·   Avís legal
    Facebook ·  Twitter ·  Google
    Realització: cdnet
Llicència de Creative Commons
Versió final 2.0 maig-2013
pàgina executada en 0.21s