NOTÍCIES
ÀLBUMS DE FOTOS
ALTRES
Personatges
dimarts 7 agost 2018

Josep Maria Miró i Rosinach 'el pintor de la Segarra'

<< Tornar    Autor: somsegarra      enviar a un amic     
Barcelona (1925-2008) artista que va investigar en diferents àmbits com l'arqueologia rural i medieval, la història de l´art i l´estudi de la religiositat primitiva i popular
 
Cliqueu a les imatges per ampliar-les Retrat -
Retrat -
Autor: Miró i Rosinach
La sega (oli) -
La sega (oli) -
Autor: Miró i Rosinach
La tanda (oli) -
La tanda (oli) -
Autor: Miró i Rosinach
Cereals (oli) -
Cereals (oli) -
Autor: Miró i Rosinach
Crist (oli) -
Crist (oli) -
Autor: Miró i Rosinach
Esteles Funeraries Discoidals I Tapes de Sepultura -
Esteles Funeraries Discoidals I Tapes de Sepultura -
Autor: URTX
Esteles funeràries discoïdals de la Segarra -
Esteles funeràries discoïdals de la Segarra -
Autor: Miró i Rosinach
església - Sant Pere dels Arquells
església - Sant Pere dels Arquells
Autor: Miró i Rosinach
Pagesos al banc del si no fos - Omells
Pagesos al banc del si no fos - Omells
Autor: Miró i Rosinach
Retrats de ventar la collita a l'era -
Retrats de ventar la collita a l'era -
Autor: Miró i Rosinach

Vols veure més fotos?
Josep M. Miró Rosinach neix a Barcelona l’any 1925 Es tracta d’un artista que va investigar en diferents àmbits com l'arqueologia rural i medieval, la història de l´art, i l´estudi de la religiositat primitiva i popular i que desenvolupà la seva vida professional molt centrat en la comarca de la Segarra. El pare nasqué als Omells de Na Gaia i la mare a Maldà.

La infantesa de Josep M. Miró discorre entre l´estudi, el vell obrador familiar dedicat a la restauració i i les estacionals estades a Maldà i als Omells de Na Gaia, a visitar els avis , indrets on passarà el gros dels anys de la Guerra Civil. Acabada aquesta, de nou a Barcelona, Miró Rosinach inicia una llarga i polímoda formació artística que combina amb el treball ordinari al taller familiar. Fa estudis a Llotja - l´Escola d´Arts i Oficis - i més endavant cursa estudis a l´Escola Superior de Belles Arts, on rep, d´entre altres, el significat mestratge de l´aleshores director i escultor Frederic Marès.

Durant la primera meitat dels cinquantes, estudià a l´Escola del Musée du Louvre de París. A la capital francesa, entra en contacte amb diversos artistes catalans com l´escultor, pintor i artista gràfic Antoni Clavé o el jove Josep Palau i Fabre.

Obra artística

De retorn a Barcelona, emprèn el camí de la professionalització en el món de les arts plàstiques ( pintura, gravat i litografia ). Miró fa una pintura, principalment, de paisatges, escenes quotidianes i personatges. Éssent els adusts paisatges de la seva Segarra originària els va definint un estil marcadament personal. Una pintura que es podria definir com un neoexpressionisme essencial, auster, defugint el tipisme. Les pintures de Miró, amb les seves pinzellades dures, amb els ocres dominants, amb una gamma de colors intensos i foscos, recullen magistralment la duresa i l’aspror dels paisatges de la Segarra, de la seva gent i de les seves coses. La seva singularització i el seu reconeixement com a pintor de paisatges segarrencs fan que el prestigiós crític d´art i medievalista Alberto del Castillo el defineixi com el pintor de la Segarra.

Durant els anys cinquantes i primers seixantes del segle XX, Miró participa en nombroses exposicions individuals i col.lectives: la primera, amb l´anomenat grup “Los Cinco” a les Galeries El Jardín de Barcelona ( 1950 ), l´any 1954 en una de col.lectiva a la prestigiosa Galeria Argos de la mateixa ciutat dirigida per Baldomer Xifré-Morros ( 1954 ) – aquí Miró, que comparteix la Boutique d´Art amb artistes de primera fila, és presentat en l´apartat de las últimas revelaciones en pintura al costat del dibuixant Subirats, del targarí Lluís Trepat, de Pipó i de Galán; al Círculo de Bellas Artes de Lleida l´hivern de 1958, celebrada mesos abans de la que fa a Santander; a la “Exposición Nacional de Bellas Artes” a Madrid ( 1960 ); a la “Medalla Morera 1961” de Lleida; a la Kleine Galerie de Schorndorf de Baden-Württemberg a Alemanya el juny 1963; o a la Pinacoteca de Barcelona l´octubre del mateix any, certamen amb què clou la seva dedicació professional a la pintura

Un dimensió artística menys coneguda de Miró Rosinach és la de gravador. Tractant-se, tanmateix, d´un camp en el qual, l´artista segarrenc ha rebut un particular reconeixement de la crítica. Col.labora en les Edicions de la Rosa Vera promogudes pel gravador Jaume Pla i Pallejà i per l´hisendat Víctor M. d´Ymbert. Miró, amb gravat número 12, il.lustra el poema de Rafael Santos-Torrella, Els ninots, inclòs en el volum Natures Mortes que prologa Carles Riba. XXX destaca l´assolida tècnica de de Josep M. Miró alhora que la fina sensibilitat artística que aquest demostra amb la seva exposició de gravats al Circulo de Bellas Artes de Lleida l´hivern de 1958

L´any 1963 Josep M. Miró contrau matrimoni amb Josefina Magriñà. La reorientació vital que s´aparella a aquest canvi d´estatus resulta decisiva en la substitució que opera de la vida d´artista per la professionalització en l´emergent sector de les arts gràfiques. És aquests anys quan, en el marc d´una forta vocació per la fotografia, i un ràpid reconeixement en aquesta primerenca tecnoart, entra a treballar en la nova discogràfica barcelonina Belter. Desvetllant-se i configurant-se progressivament la seva dedicació a l´arqueologia rural.

Obra investigadora

L´obra científica de Josep M. Miró i Rosinach partiria, en allò més bàsic, de dues vocacions fonamentals: la terra, el territori; molt especialment la Segarra natural, i encara més en particular, la ribera del riu Corb, i la petita vall de Maldanell; i la plasticitat; la dimensió plàstica, en un sentit molt ampli, del paisatge rural: des de les tonalitats dels seus cels i dels seus paisatges, en unes hores o altres del dia, en unes estacions o altres de l´any, fins a les molt diverses antropitzacions que l´home rural ha incorporat històricament al seu paisatge. De caràcter cultural, cultual o artístic. En efecte, la identificació amb la Segarra –des de l´àrea de Calaf fins a la Segarra nucleada al voltant de Santa Coloma de Queralt, fins a la vall del Corb o a l´estrebació més occidental de les actuals Garrigues ( l´Espluga Calba, Fulleda, Vinaixa o Tarrés ), amb els seus paisatges, i amb les diverses factures que l´home hi ha introduït secularment serien, segurament, les motivacions més primigènies en l´obra d´aquest singular artista i investigador segarrenc.

Va publicar estudis com: ‘Maldà, recull de treballs històrics’ (1982); Cupuliformes, regatons i receptacles d’ofrenes. Assaig d’interpretació d’un món enigmàtic (2003); publicacions al butlletí del Museu Arqueològic de Barcelona; aportacions sobre grafits i inscultures; l’estudi ‘Esteles funeràries discoïdals de la Segarra ( 1986 ) . Aproximació a un significat simbòlic’ (1986), coeditat pel Grup de Recerques de les Terres de Ponent i per la Fundació Rogerde Belfort; ‘La portalada romànica de l’església parroquial de Verdú. Estudi d´interpretació iconogràfica i simbólica’ (1991); o aportacions destacades al coneixement de la repoblació de la Segarra, a les construccions senyorials d´aquesta zona, o a la morfologia natural d´aquest territori.

Fons fotogràfic

El maig de 2018 la seva vídua, Josefina Magriñá, va fer donació del fons fotogràfic de Josep Maria Miró Rosinach a l’Institut d’Estudis Ilerdencs

El volum del fons consta de 554 rodets de negatius i 455 rodets de diapositives de 35mm i de 6×6. També hi ha més de 6.000 fotografies en paper i 162 carpetes amb documentació diversa (articles, fotolits, reculls de diaris, esborranys dels seus llibres, anotacions, correspondència,…).

El fons és compon principalment de cinc grups o conceptes fotogràfics ben definits, sobre els quals es pot estructurar una primera classificació temàtica: la fotografia aplicada al tecno-art; la fotografia etnogràfica d’àmbit rural; la fotografia etnogràfica de caire folklorista; la fotografia arqueològica i la fotografia historicista. 

El Museu Comarcal de l'Urgell - Tàrrega acull fins al 19 d'agost una exposició monogràfica dedicada a Josep M. Miró Rosinach 'El pintor de la Segarra' per commemorar el desè aniversari del seu traspàs

Adjunts: PDF L'obra de Miró Rosinach de J, Capdevila

Vols valorar-la?
Puntuació 5/5 (1 Vot)

Vols compartir-ho?

   
amunt  Home  ·  © somsegarra.cat ·   La Segarra Infinita (Catalonia) ·  Avís de cookies ·   Avís legal
    Facebook ·  Twitter ·  Google
    Realització: cdnet
Llicència de Creative Commons
Versió final 2.0 maig-2013
pàgina executada en 0.298s