Turisme dimecres 8 agost 2012

50 aniversari del viatge a la Segarra: de Cervera a Guissona


Autor: diversos*

El dimecres 8 d'agost va visitar L'Aranyo, Montcortès, Sedó, Tarroja, Hostafrancs, Concabella, Les Pallargues i Guissona

El castell [Montcortès] fou cap de baronia, i va pertànyer a la família dels Ausiàs March... Autor: Giliet de Florejacs

Són les sis i deu del matí, hora de Barcelona.
Surto de la fonda, al carrer, el sarró penjat a l'esquena i les mans a la butxaca. No veig gairebé ningú, i desfilo amb una sensació de soledat una mica anguniosa per davant de les cases tancades i barrades.

..... Una tria de camins sempre és un risc, una renúncia i una troballa.....

Fa sol, a l'Aranyó, i val més oblidar les preguntes inúti1s i donar un tomb sense pressa, i buscar una mica d'ombra per seure, per primera vegada d'ençà que he sortit de Cervera. El primer descans del viatge.
L'ombra que fa la paret ja és ocupada, però m'hi fan un lloc. És una colla d'homes que han vingut a batre. Són de Sant Ramon, i els he atrapat a l'hora d'esmorzar.
Intercanviem i enlairem sense compliments les respectives bótes de vi.
-Ep, vostè porta una corda de bon baster, a la bóta... -em diu l'home que tinc al costat.
-Vol dir?
És una bóta que em vaig comprar per anar pel Pallars i l'Aran, i no em sembla que sigui gran cosa, però mira com s'hi ha fixat. Cadascú té l'ull clínic del seu ofici. Un del batedors fuma una pipa que no té gaire bon aspecte, però m'ho callo. Faig l'elogi, en canvi, d’un tros de formatge que em donen.
No és pas difícil conviure amb la gent.
Els pregunto si en tenen per dies, de feina, i resulta que per un mes o dos.
-I sempre per un sol amo -em diuen.
-Caram, sí que en té, de terres!
-És un marqués.

Demano el camí de Sedó ( a Montcortès). Com per animar-me, comenten 'fa bo', i ho diuen perquè sha ennuvolat i fresqueja unamica. Exacte. És aquesta gent penso, la que hauria de donar els resums metereològics, i no aquells savis ciutadans que, rutinàriament, tossudament diuen 'bon temps' quan fa, a ple estiu, un sol i una calor insuportables.

M'acosto a una dona gran, que seu en un banc ( a Tarroja). El silenci és abolut.
-S'hi está bé, en aquesta plaça -dic.
-Sí, s'hi está bé -arrenca la conversa immediatament, amb tota natunalitat. El seu llenguatge, té una vivor considerable-. La van emportlanar massa sobtat, per a tenir-la pel Roser. Per això s'hi van fer aquests bonys. La gent hi feia passar les bèsties, miri que és cas, i l'alcalde va dir: «Ja ho arreglaré». Va posar els còpios ben junts, per tal de privar el pas, comprén?
Quan ha dit «còpios» ha assenyalat els bancs. La majoria estan trencats, com si les bèsties s'haguessin entossudit a passar.
-Escolti, m'ha semblat sentir que vosté en diu «còpios», d'això.
-Sí, en diem còpios d'aquestes pedres planes, oi?, que formen els bancs. N'hi ha que en diuen assientus.

Sembla que al noi (a Hostafrancs) li va bé la inesperada companyia del foraster, i li pregunto qué fan els joves del poble.
-Només hi ha quatre o cinc noies per mérèixer...
Quan li demano quina és l'edat que fa que una noia sigui per merèixer, em contesta sense dubtar:
-Home, de disset a vint-i-dos anys.
M'explica que de joves n'hi ha pocs perquè del 1936 al 1940 hi van haver molt pocs naixements, Í acabada la guerra la cosa seguí igual, perquè van venir uns anys difícils.
-I els pocs que hi ha ja se n'han cansat. Miri, aquests anys han marxat deu nois, d'Hostafrancs. Deu nois. I la plaça, sí, fa força patxoca, però hi ha cases buides. Les coses s'han de conèixer per dintre, m'entén?.

Quan sóc a cent passes del poble, el peu esquerre em fa força mal. Em descalço i veig que se m'ha fet una butllofa. Qué hi farem, algun dia m'havia de passar.

Camina fins a Concabella i Les Pallargues en busca de metge, està de vacances. Finalment telefonen a Guissona, i demanen un taxi.

..A la farmàcia (Guissona) m'obren la butllofa, m'ho desinfecten i em quedo tranquil. Ara la fonda, i l'endemà seguirà el viatge. Deixo el sarró a la Fonda Santesmases, i passejo lentament pels carrers, mirant com es van encenent els llums de les botigues -perquè a Guissona ja no hi ha «la tenda», sinó les botigues i fins i tot els cafès. Precisament hi ha un carrer que es diu així, carrer de les botigues, que va del carrer principal a la plaça de l'església.

Tota la nit sento ploure, i de tant en tant la remor dels trons.
Des del maig que no havia plogut

* Conjunta de Jaume Moya, Josep M. Santesmasses i Ramon Sunyer

'...dic adèu a l'Aranyó, nom bonic i miseteriós -lligat, segurament, amb el de Castroarigenyi, com s'esmenta el castell als documents de l'any 1100, i qui sap si amb el fruit de l'aranyoner, que fa aranyons blavosos' - L'Aranyó
'...dic adèu a l'Aranyó, nom bonic i miseteriós -lligat, segurament, amb el de Castroarigenyi, com s'esmenta el castell als documents de l'any 1100, i qui sap si amb el fruit de l'aranyoner, que fa aranyons blavosos'
Autor: Giliet de Florejacs
Panoràmica - Sedó
Panoràmica
Autor: Josep Maria Santesmasses Palou
A la Segarra (...) la majoria dels nuclis actualment habitats ho són, podríem dir, des de sempre. El Canós - El Canós
A la Segarra (...) la majoria dels nuclis actualment habitats ho són, podríem dir, des de sempre. El Canós
Autor: Giliet de Florejacs
El camí de Sedó va seguint les ondulacions, els canvis de nivells, i així passo alternativament d\'uns moments de soledat i tancament visual a les vistes obertes - Sedó
El camí de Sedó va seguint les ondulacions, els canvis de nivells, i així passo alternativament d\'uns moments de soledat i tancament visual a les vistes obertes
Autor: Giliet de Florejacs
M'assec al pedrís de l'església. És un racó tranquil, com un refugi gairebé fortificat, que és la sensació que dóna la pedra de l'església, i les parets, també de pedra, de les cases properes - Sedó
M'assec al pedrís de l'església. És un racó tranquil, com un refugi gairebé fortificat, que és la sensació que dóna la pedra de l'església, i les parets, també de pedra, de les cases properes
Autor: Giliet de Florejacs
Detall d'un carrer de Tarroja de Segarra - Tarroja de Segarra
Detall d'un carrer de Tarroja de Segarra
Autor: Angelina Llop
Això dura fins que arribo a la ribera del riu Sió, allargada i plana - Sedó
Això dura fins que arribo a la ribera del riu Sió, allargada i plana
Autor: Giliet de Florejacs
El campanar i la creu de la plaça - Hostafrancs
El campanar i la creu de la plaça
Autor: Josep Maria Santesmasses Palou
'...no em queda més remei que seguir cap a Concabella, mirant de no posar el peu a terra amb gaire força'  - Concabella
'...no em queda més remei que seguir cap a Concabella, mirant de no posar el peu a terra amb gaire força'
Autor: Giliet de Florejacs
'...el castell de les Pallargues és a dins mateix del poble (...), he vist l'arc de la porta, molt ampli, i un balcó amb testos, perquè més que un castell és un casal habitat'  - Les Pallargues
'...el castell de les Pallargues és a dins mateix del poble (...), he vist l'arc de la porta, molt ampli, i un balcó amb testos, perquè més que un castell és un casal habitat'
Autor: Giliet de Florejacs
..Florejacs també té castell. M'hauria agradat veure'l, perquè és un castell que no sé si ha sortit als diaris, però en canvi a sortit en aquesta altra mena de diari etern que és la llegenda - Florejacs
..Florejacs també té castell. M'hauria agradat veure'l, perquè és un castell que no sé si ha sortit als diaris, però en canvi a sortit en aquesta altra mena de diari etern que és la llegenda
Autor: Giliet de Florejacs
'I quin contrast fa Guissona amb els pobles que he vist fins ara! Té tot l'aire d'una vila, de centre comercial' - Guissona
'I quin contrast fa Guissona amb els pobles que he vist fins ara! Té tot l'aire d'una vila, de centre comercial'
Autor: Giliet de Florejacs
Carrer de la Font, al vespre - Guissona
Carrer de la Font, al vespre
Autor: Josep Maria Santesmasses Palou
Plaça Major, al vespre - Guissona
Plaça Major, al vespre
Autor: Josep Maria Santesmasses Palou



Etiquetes: viatge a la segarra aniversaris jm espinàs

Ho vols compartir?