Ortiga gran o ortiga verda (Urtica dioica)

Planta herbàcia perenne que pot arribar al metre d'alçada, caracteritzada per tenir pèls que alliberen una substància àcida que fa coïssor i inflamació a la pell. Tota la planta és de color intensament verd i semicaducifòlia durant l'hivern. Són molt difí­cils d'eliminar ja sigui amb herbicides o llaurant ja que tenen estolons.

Mata d'ortigues

Parts útils: rizoma i fulles.

Recomanada per
Infeccions genitourinàries
Càlculs renals.
Càlculs urinaris
Hiperplàsia prostàtica benigna
Artritis
Artràlgies
Oligúria
Dermatitis, lesions cutànies i úlceres a la pell.

S'utilitza en dietes de persones anèmiques pel gran contingut de sals de ferro.

Alimentació
La fulla de l'ortiga es pot fer servir com a hortalissa de la mateixa manera que els espinacs. En aquest cas el que es fa és bullir la planta diverses vegades canviant-ne l'aigua, per així­ treure'n la part ortigant. Es poden menjar en Sopes o cremes, fregides o arrebossades.

Recol·lecció
Es recull la planta sencera del maig a l'agost. Amb fins alimentaris, es recol·lecta en qualsevol perí­ode. Depenent de l'ús al que estigui destinada pot fer-se servir seca o acabada de recollir.

Localització
Es diu que segueix l'home i el bestiar: és freqüent en marges de camins, parets de pedra, corrals, terrenys de pastura i horts

Fam. Urticàcies

Detall dels pèls urticants
Autor: Frank Vincentz

Crema d'ortigues amb patates i ou
Autor: Kobako

Ortiga gran