Societat dissabte 24 agost 2019

I després de 30 anys, que continuï la festa!


Autor: Comissió de Festes de Sedó

Nits de rock de Sedó (1989-2019)

relleu generacional Autor: c. festes sedó

Cop d’ull al passat i ens situem al 1989, un divendres d’agost ben inusual de Festa Major, el jovent convida a tocar els Contradicció de Guissona. Tret de sortida a 30 anys ininterromputs de nits de rock i gresca fins a la matinada.
Passada amb nota aquella llunyana nit de rock aspre segarrenc, un any després de 1990, un jove grup del Maresme, força conegut ja aleshores a la Segarra, inaugurà allò que hom batejà com a “Gresca a la fresca”, anys més tard “Nit de Rock”.

L’espectacle, “Amb la Girasol fins que surti el sol”. Fou l’11 d’agost de 1990, que repetiríem l’agost de 1991. L’any sobre, 8 d’agost de 1992, vam fer un pas més incorporant un segon grup a la nit de dissabte. Eren els anys que el panorama musical de casa nostra es trobava immers de ple en l’èxit de l’anomenat rock en català. Per a l’ocasió apostàvem pel rhythm and blues i country dels vallesans Bars, amb els Boulevard del Rom com a teloners. Un rom, per cert, que s’aigualí força pel patac d’aigua passada la mitja nit. Sort de l’assegurança!

Lluny de desanimar-nos, més engrescats que mai, l’apoteosi festiu vingué un 7 d’agost de 1993 amb un dels grups de referència dels estius de Festa Major: la Salseta del Poble Sec, que la férem acompanyar amb un dels grups de versions que més van agradar en aquells anys, els Boulevard del Rom, que tornaven a repetir.

Si la memòria no falla, l’any 1994, dues places. Aquell 13 d’agost, a la Placeta, repetia per tercer cop Boulevard del Rom, com a grup estrella, i uns joveníssims Nois de la Mare liderats pel Nico Villar. Però potser el millor fou l’assaig amb la segona plaça, la de Magarola, on actuà una de les formacions més originals i internacionals que hem portat a Sedó. Un sextet britànic de carrer, que havien col·laborat amb la BBC, excel·lents músics i molt versàtils, que tocaven des de jazz a rhythm and blues, passant pel rock and roll, el reggae, o l’ska. Eren els Spike, Julian, Jackson, Hai, Cris i Charda o, dit d’una altra manera perquè ens entenguem, els Inspector Tuppence. Només un apunt a títol d’anècdota pel que fa a la seva contractació, els vam convèncer perquè vinguessin al poble a Portal de l’Àngel de Barcelona, on tocaven habitualment a les tardes, sense mocadors de paper ni res que ens comprometés per escrit, només la confiança en què hi serien aquell dia d’agost.

La descoberta dels Inspector Tuppence, i les valoracions tan bones dels qui s’atansaren a plaça de Magarola aquella nit d’estiu de 1994, feu que penséssim amb ells per repetir com a grup de referència l’any sobre, aleshores volguts en sales i locals comercials de moltes més possibilitats que la nostra Festa Major. La seva presència a Sedó també feu que consolidéssim la segona plaça com a espai especialitzat i d’autor. Així doncs, el 12 d’agost de 1995 a plaça de Magarola, els Oleum Pupus i els Timbalers del Blues acompanyarien els Inspector Tuppence, mentre que a la Placeta sonarien Els Nois de la Mare i un dels grans de versions aleshores, els Moby Dick.

Ben just havíem tancat l’edició de 1995 que ja pensàvem en la següent. Ens havia arribat que un grup que feia versions els Rolling Stones actuava cada dimarts en un local que el crític i mitòman musical Jordi Tardà havia obert al Port Olímpic de Barcelona, el Tardà Rock Cafè. Banda fundada aquell mateix any amb el nom de Tardà Rock Band, de tribut als Stones i liderada pel Sergi “Jagger” Ortiz, amb ells convinguérem que serien els caps de cartell de la plaça de Magarola el 10 d’agost de 1996, amb els segarrencs Distrets i els Ragna & The Paisas, de teloners. A la Placeta repetíem la fórmula exitosa de l’any anterior amb Els Nois de la Mare, que també actuaren diumenge, i Moby Dick.

L’experiència del Tardà Rock Cafè va ser efímera, però no pas la banda tribut que hi tocava, i que l’any sobre, un 9 d’agost de 1997, tornava a Sedó amb el nom d’Smoking Stones. En aquella ocasió acompanyats dels Quòniams i de Búnker. A la Placeta, canvi total amb els Steve & The Hooligans i Privada. Tant fou l’èxit dels Smoking que repetiríem el 8 d’agost de 1998 per tercer any consecutiu, amb la sorpresa afegida de fer compartir escenari amb una altra gran banda tribut, encara en actiu també, els Abbey Road, que versionaven Beatles. Pel que fa als grup de versions de la Placeta, els tornàvem a canviar, en aquella ocasió amb els Bücker Band i un grup que també va tenir molt bona acceptació entre el públic, els De Noche.

L’aposta per les bandes tribut no clouria aquell any sinó que la mantindríem almenys tres edicions més, el 1999, 2000 i 2001, igual que la segona plaça. La de 1999, 7 d’agost, els Smoking Stones compartirien escenari amb els barcelonins The Bon Scott Band, banda tribut als AC/DC fundada el 1997 i liderada per Jordi Vázquez, que tingué un gran impacte entre els vells rockers de Ponent. Males llengües deien aleshores, que els programadors de l’Aquelarre de Cervera venien a Sedó a decidir els grups que tocarien al Portalet. A versions, repetia De Noche acompanyats de Caram Band. En l’edició del 2000, 12 d’agost, queien del cartell després de quatre anys, no pas per ganes sinó per pressupost, els Smoking Stones, i donàvem l’oportunitat a una nova banda tribut dels U2, els Please, que compartirien escenari de la plaça de Magarola amb els esperats The Bon Scott Band. Caram Band i Los Mejores tancarien el cartell a la Placeta.

Dècada 2000

Tot i que la fórmula de les dues places semblava que funcionava, els ingressos no tant. Això va obligar a reduir cartell en l’edició de 2001, i a apostar per grups de repertori llarg, com van ser els rebatejats La Marxa dels Nois; mentre que a la plaça de Magarola concert comiat, amb molta pena, dels The Bon Scott Band. Un any després, 10 d’agost de 2002, retornàvem l’espai únic de concert, la Placeta, amb Orquestra de Mitjanit i uns sorprenents Hotel Cochambre, liderat pel showman Benito Inglada, un grup que va fer-se un lloc en el panorama musical d’aleshores i que, amb el temps, es convertiria en un dels grups preferits i més contractats de les Festes Populars a Catalunya. El 2003, 9 d’agost, retornàvem a La Marxa dels Nois amb un espectacle de llarg format que podia recordar el que, en els inicis, ens proposava la Girasol. El colofó de la nit, el protagonitzaria DJ Pipa amb un repertori de clàssics del pop i del rock, que repetiria en l’edició de 2004 precedit de La Banda del Coche Rojo i Busk’n’Baix.

L’any 2005 retornava a l’escenari de Festa Major La Marxa dels Nois, el grup que més cops ha actuat a Sedó. En aquell 13 d’agost, el llarg repertori musical d’aquests el complementaríem amb Sr. Nilsson, i novament el DJ Pipa. La Banda del Coche Rojo repetí en l’edició de 2006, 12 d’agost, acompanyada dels Disasters. L’aposta de 2007 per un grup que desdoblaven repertori, per un cantó amb la música de collita pròpia que es feu famosa per convertir-se en banda sonora de Lo Cartanyà, The Companys; i de l’altra, amb repertori de versions amb el nom de Tremendos. Estem parlant d’un 11 d’agost de 2007. L’aposta pels Tremendos fou exitosa, de manera que per l’edició de 2008 la Comissió de Festes comptà de nou amb el seu espectacle de versions, aquell cop acompanyats dels teloners Tete Productions i incorporant un correfoc entremig a càrrec de les Forces diabòliques de Sanaüja. Era un 9 d’agost de 2008.

El relleu generacional

En la Festa Major de 2009 tocà relleu generacional al capdavant de l’organització. De la festa, n’heretaren la fórmula, que decidiren mantenir amb algun retoc, algun romanent per fer front a les despeses d’arrencada, però sobretot la nova generació incorporà a l’organització joves de pobles veïns, amics de colla. Era, i és evident que en la participació col·lectiva vingui d’on vingui, cas de les festes autogestionades com la nostra, és clau. Per a l’ocasió, repetien Tremendos i completaven cartell La Terrasseta de Preixens i el correfoc de les Forces diabòliques de Sanaüja. Malauradament, però, una forta tempesta de pluja va obligar a suspendre les actuacions. En el record, el portal de l’Agullé convertit en una riera plena de costat a costat. 2010 arribava amb l’angoixa d’un altre any en blanc, però no va ser així. El temps va respectar la festa i els guissonencs Sanpitersings, Intershow i Forces diabòliques de Sanaüja varen poder actuar amb normalitat. En l’edició de 2011 repetien Sanpitersings i s’hi afegia el DJ BBC, acompanyats novament del correfoc de les Forces diabòliques de Sanaüja, que acomiadàvem aquell any. L’any 2012 aterrava a l’Espai Placeta un dels grups que més cops actuaria a Sedó juntament amb La Marxa dels Nois, foren els Muntband, que es feren acompanyar en aquella ocasió pels Cor Roent i Kòdul. L’agost de 2013 repetien Muntband i Cor Roent, que havien agradat en l’edició anterior, i s’hi afegia de teloners Mondoloco.

La Festa Major del 2014 era la del 25è aniversari de les Nits de Rock, i calia una celebració com Déu mana. L’edició afegia un dia més de rock, el divendres 8 d’agost. Per l’ocasió, la nit es lliuraria als cerverins The Pink Goats, que passarien a convertir-se en uns clàssics de la nostra festa, Rumba sin Rumbo i Golden Deejays, amb cercavila de regal a càrrec de les Band Tokades. L’endemà dissabte, Muntband i Ebri Knight donaven pas a l’actuació estel·lar dels Kayo Malayo. L’experiència del divendres no va ser del tot reeixida, de manera que per la convocatòria de 2015, hom retornava al dia únic de rock, en aquesta ocasió, 8 d’agost de 2015, amb els coneguts Muntband i Ebri Knight, que repetien i adquirien el paper protagonista, i els teloners Xeic! a més a més de repetir cercavila de batucada amb els 1, 2, 3 Kuà.

L’any 2016, 13 d’agost, fou l’edició del 25 per cent, si fem cas dels programes. 25 per cent Muntband, que repetien per tercer any; 25 per cent de The Pink Goats, que tornaven després d’un any d’absència; la novetat dels Seguirem (25 per cent més), grup de tribut a Obrint Pas; i finalment un clàssic d’aquells anys, 25 per cent més, amb la Batucada Takumba. Diuen que si una fórmula funciona, millor no canviar-la... doncs això va ser la Nit de Rock de 2017, 12 d’agost, amb l’únic canvi dels Seguirem pels Muyayo Rif. Repetiren doncs, Muntband, els segarrencs The Pink Goats i Batucada Takumba. Les novetats tornaren a arribar el 2018, 11 d’agost, de la mà de Sybarites i La Terrasseta de Preixens, i la xaranga Entrompats Band, sense oblidar l’actuació, sempre generosa, dels socis per excel·lència dels darrers anys, els The Pink Goats.

I arribem al 2019 de celebració dels 30 anys de Nits de Rock, i de festa gran amb la recuperació del divendres musical i dels dos espais clàssics, la Placeta i l’Espai 30 Anys de Rock, a la sort de cal Cortés. Programa ple d’actes i activitats, tots d’un gran nivell i bona resposta de crítica i públic. El divendres 9 d’agost, de cafè concert amb uns sorprenents The Blackiss! un quartet gironí format per un bateria, un guitarra i dos veus, que van aportar una gran qualitat musical a la festa. Dissabte 10 i com a novetat, a l’Espai Placeta començava la festa a les 7 de la tarda amb Disco Pinky d’animació infantil, per passar al sopar-concert amb Arfeliços, seguit pel cap de cartell, el cantautor Cesk Freixas. Acabat el concert, seguirien les versions de Her Majesty i l’espectacle 80’s Party amb DJma in The Mix. Èxit d’aquest assaig de festa per a tots els públics, com ho demostrà els centenars de persones que s’hi congregaren i l’activitat sense pausa de la barra. La programació de la Placeta servia per escalfar l’ambient de cara a les actuacions programades a l’Espai 30 Anys de Rock a partir de la mitjanit. Arrencaren les versions del rock dels omnipresents The Pink Goats, seguits del gran directe de La Terrasseta de Preixens liderats pel carismàtic Albert Sala, i per acabar el plat fort i cap de cartell del concert amb el rock fusió de la banda de Montcada i Reixac, Ítaca Band. Entremig, la xaranga Entrompats Band, i per veure sortir el sol, DJ David Beatz. Ple de gom a gom, entre 4.000 i 5.000 persones a l’Espai 30 Anys de Rock, i plens també els carrers, places, horts i camps del poble habilitats com a pàrquing. Festa rodona, acompanyada d’un temps esplèndid i d’unes ganes boges de compartir i gaudir de la festa.

Un apunt final, estadístic, per posar de manifest que en aquests 30 anys de nits de rock han passat per Sedó 63 grups diferents i s’han programat 101 actuacions (dos menys si descomptem la suspensió del 2009) tenint en compte que grups com Muntband i La Marxa dels Nois (o Nois de la Mare) van repetir sis cops, The Pink Goats han repetit cinc vegades, seguits dels Smoking Stones (Tardà Rock Band) amb quatre actuacions. Darrere seu, Boulevard del Rom, The Bon Scott Band, el DJ Pipa, Tremendos i La Terrasseta de Preixens han estat programats en tres ocasions cadascun. Mentre que la Girasol, Inspector Tuppence, Moby Dick, De Noche, Caram Band, La Banda del Coche Rojo, Sanpitersings, Cor Roent, Ebri Knight, Takumba i Entrompats Band han actuat en dues nits de rock.

Estem davant d’una festa absolutament autogestionada i popular, pràcticament sense subvencions alienes, amb uns cartells d’autèntic luxe per les possibilitats i dimensions del poble, trenta anys ininterromputs de nits de rock, no foren possibles sense poder sumar amistat, complicitat i molt de treball de tots els i les integrants de la Comissió de Festes. Trenta anys... i seguim! No deixeu d’acompanyar-nos.
Comissió de Festes de Sedó, agost de 2019.

Preparatius - Sedó
Preparatius
Autor: jordi Oliva
I després de 30 anys, que continuï la festa! - Sedó
I després de 30 anys, que continuï la festa!
Autor: c. festes sedó
Nits de rock de Sedó - Sedó
Nits de rock de Sedó
Autor: c. festes sedó
I després de 30 anys, que continuï la festa! - Sedó
I després de 30 anys, que continuï la festa!
Autor: jordi Oliva
Nits de rock de Sedó - Sedó
Nits de rock de Sedó
Autor: jordi Oliva
Nits de rock de Sedó - Sedó
Nits de rock de Sedó
Autor: jordi Oliva
30 anys Nits de rock de Sedó - Sedó
30 anys Nits de rock de Sedó
Autor: jordi Oliva
Nits de rock de Sedó - Sedó
Nits de rock de Sedó
Autor: jordi Oliva
Nits de rock de Sedó - Sedó
Nits de rock de Sedó
Autor: jordi Oliva
Nits de rock de Sedó - Sedó
Nits de rock de Sedó
Autor: jordi Oliva
Nits de rock de Sedó - Sedó
Nits de rock de Sedó
Autor: jordi Oliva
Nits de rock de Sedó - Sedó
Nits de rock de Sedó
Autor: jordi Oliva
Cartells Nits de rock de Sedó - Sedó
Cartells Nits de rock de Sedó
Autor: jordi Oliva
Nits de rock de Sedó - Sedó
Nits de rock de Sedó
Autor: jordi Oliva
Nits de rock de Sedó - Sedó
Nits de rock de Sedó
Autor: jordi Oliva
relleu generacional - Sedó
relleu generacional
Autor: c. festes sedó


Etiquetes: música nits de rock sedó

Ho vols compartir?